Ella arriba i la nit s’il·lumina,

Ella arriba i la nit s’il·lumina, Bruna preciosa que em fascina, Té el foc suau dins la sang, I un somriure brillant. Les seves pigues sota el sol Són com estrelles d’or, Quan balla s’atura el temps, I jo perdo els sentits. Té el ritme calent als malucs, Dolça, salvatge, plena de llum, Barreja de foc i tendresa, Em crema el cor amb la seva bellesa. Balla, morena, puja la flama, Fes vibrar la nit, fes vibrar la meva ànima, Les teves pigues daurades al sol Em tornen boig, perdo el control. Balla, deixa parlar el teu cos, El teu nom sona més fort que l’or, Quan et reculls els cabells lentament, Em desfaig per dins, dolçament. Cabells foscos com la nit d’estiu, El teu riure em deixa viu, Tens estrelles dins la mirada, I el teu moviment em té lligada l’ànima. Quan passes la mà pels teus cabells, S’atura el món, callen els estels, Un gest petit, però fatal, Em tens rendit, total. Balla, morena, sense parar, Fes que la lluna ens vegi brillar, Amb les teves pigues i el teu somriure, Em fas caure, em fas viure. Balla, reina de la nit, El teu nom dins meu fa crit, I quan et tornes a pentinar somrient, M’enamoro a cada moment.