Entre jocs i paraules,

Entre jocs i paraules, va començar el nostre temps, sense voler, sense saber, entre petjades petites. Em mires com qui sap que sóc molt més del que em penso. La meva ombra, el meu art una sola paraula, em veus sencera. Perdo el temps amb tu i és el millor temps que conec. Et faria un cel de flors, perquè mai més et sentis sol. Cantaria amb els ocells, només per calmar-te els malsons. Despullats dins la fred, som la flama que no s'apaga. Vivim, vivim sense pressa, que el que és massa normal, ens avorreix l'ànima. Si demà el sol torna a sortir, només voldré buscar-te els ulls. Perquè el teu somriure és casa, i jo no vull viure enlloc més. Demana'm una abraçada i em plego per fer-te un petó. Fer eterns els petons, que el temps passi amb tu. Perdo el temps amb tu i és el millor temps que conec. Et faria un cel de flors, perquè mai més et sentis sol. Cantaria amb els ocells, només per calmar-te els malsons. Despullats dins la fred, som la flama que no s'apaga. Vivim, vivim sense pressa, que el que és massa normal, ens avorreix l'ànima.