I entre jocs i paraules,

I entre jocs i paraules, va començar el nostre temps, sense voler, sense saber, entre petjades petites. Em mires com qui sap que sóc molt més del que em penso. La meva ombra, el meu art i amb una sola paraula em veus sencera. Somrius i s'encén el meu món, que el silenci ens abraci fort. Em deixes forta i feble. Perdo el temps amb tu i és el millor temps que conec. Et faria un cel de flors, perquè mai més et sentis sol. Cantaria amb els ocells, només per calmar-te els malsons. Despullats dins la fred, som la flama que no s'apaga. Vivim, vivim sense pressa, que el que és massa normal, ens avorreix l'ànima. Si demà el sol torna a sortir, només voldré buscar-te els ulls. Perquè el teu somriure és casa, i jo no vull viure enlloc més. Et vull aquí, demana'm una abraçada i jo em plego només per fer-te un petó. Fer eterns els petons, que el temps passi amb tu. Et faria un cel de flors, perquè mai més et sentis sol. Cantaria amb els ocells, només per calmar-te els malsons. Despullats dins la fred, som la flama que no s'apaga. Vivim, vivim sense pressa, que el que és massa normal, ens avorreix l'ànima.